Reunimos retales de esta ciudad que se devora a si misma.
A la memòria del quatre gats que quedaren al Carme l'any MXCIV (1094). Mai se les va sentir un miau més alt que un altre.
Quina gràcia, l'altre dia, després d'anys de passar per eixe carrer, ho vaig veure. En què anem pensant quan caminem!
Publicar un comentario
1 comentario:
Quina gràcia, l'altre dia, després d'anys de passar per eixe carrer, ho vaig veure. En què anem pensant quan caminem!
Publicar un comentario